Hak-kâ-ngî, 客家話, 客話, 客家话, Hak-kâ-fa, Hak-kâ-va, 客话, Hak-fa i Hak-va | |
---|---|
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 48.200.000 (2019 ) |
Autòcton de | Guangxi, Fujian, Guangdong, Hainan, Hunan, Jiangxi, Sichuan, Hong Kong, Taiwan, Kalimantan Occidental, Ketapang (en) , Singkawang, Taoyuan, Hsinchu, Comarca de Xintxu, comtat de Miaoli, Kaohsiung, 屏東縣 (mul) i comtat de Hualien |
Estat | Indonèsia, Brunei, República Popular de la Xina i Taiwan |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes xinès | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura xinesa i Peh-oe-ji |
Institució de normalització | Guangdong i Consell per Afers Hakka |
Codis | |
ISO 639-3 | hak |
Glottolog | hakk1236 |
Ethnologue | hak |
ASCL | 7102 |
IETF | hak |
El hakka o kejia (en xinès tradicional: 客家語; en xinès simplificat: 客家语; en pinyin: kè jiā huà) és una de les llengües xineses més importants, parlat com a llengua materna per una part del poble hakka, uns 30 milions de persones al sud de la Xina, a Taiwan i a la diàspora xinesa al sud-est asiàtic i per tot el món.
S'han desenvolupat diversos dialectes hakka a causa de l'aïllament de les regions on es va originar la llengua, a les províncies de Guangdong, Fujian, Jiangxi, Guangxi, Sichuan, Hunan i Guizhou, a més de l'illa de Hainan, Malàisia, Hong Kong, Singapur i Taiwan. El hakka no té mútua intel·ligibilitat amb el mandarí o altres llengües xineses, amb l'excepció del gan, per la qual cosa sovint es considera que ambdues varietats són dialectes d'una mateixa llengua.[1]
Taiwan, on el hakka és la llengua materna d'una minoria nativa important, és un centre mundial per a l'estudi i la preservació de la llengua.
A la República Popular de la Xina, l'estàndard de la llengua hakka és el dialecte del districte de Méixiàn (梅縣), al nord-est de la província de Guangdong. Des del 1960 existeix una versió oficial d'aquesta varietat en alfabet llatí.